DIA 22 (ACTUALITZAT)

Actualització:
-Correcció de faltes
-Extenció del temari (Acavat)
-Saturació agregada
CORRECCIÓ DE COLOR

Per corregir el color, he utilitzat el mateix programa de l'edició, l'Adobe Premiere Pro CC, que incorpora multitud d'eines per dur a terme aquesta funció. A part, per corregir coses específiques, molt més complicades, he utilitzat un programa dedicat als efectes especials nomenat Adobe After Effects CC.

Abans d'explicar com he dut a terme la correcció de color principal i secundària, explicaré les eines que he utilitzat per a dur a terme la correcció i mes endavant, en cada apartat diré quines he utilitzat per allò.


1. Three Way color corrector

Això imita les taules de correcció de color professionals utilitzades per professionals de la indústria. Aquestes taules físiques tenen 3 boles. El programa imita les boles amb 3 cercles.

El de l'esquerra serveix per corregir els tons foscos. Com es veu en la imatge, he tirat la rodona petita cap als blaus, això significa que els tons foscos deixaran de ser negres i passaran a tenir una tonalitat un xic blau.
La de l'esquerra és per les llums clares on camvia la tonalitat dels blancs.
La del centre són els tons mitjans, la majoria.

Concretament, el que fa és substituir el color contrari en l'escala de color pel qualhas desitjat. Això serveix majoritàriament per corregir si hi ha excés d'un color, substituir-lo pel seu contrari.

2. Brightness & Contrast

És a dir, brillantor i contrast. La brillantor canvia la il·luminació general del vídeo, el pots fer més il·luminat o més fosc.

El contrast varia el rang de grisos que té la imatge. Com més contrast menys rang de grisos, és a dir entre el negre i el blanc hi haurà menys diferència. El contrast està relacionat amb el Rang Dinàmic de les càmeres, però aquest terme l'explicarem més endavant.


3. Color balance

El balanç de color és semblant al Three Way, però a diferència de l'altre, no canvia un color per un altre, sinó que afegeix el color desitjat: vermell, blau o verd (Red/Blue/Green) a la imatge en el to desitjat: fosc, mitjà o clar. (Shadow/Midtone/Highlight).


4. Curves

Les corves és una tècnica de correcció de color molt complexa i amb moltes possibilitats.

Aquest cop l'he utilitzat molt poc, ja que les altres tècniques ja m'han cobert la necessitat d'una forma més precisa.

Les corves, bàsicament el que fan és modificar la il·luminació a través de la modificació de les línies que veiem en els requadres, cadascuna amb el reu corresponent canal.

No explicaré totes les possibilitats, només pel que ho he usat.

Com veiem, l'extrem inferior de la línia blanca està una mica pujat, no està a la cantonada, amb això el que faig és treure bastant contrast, treure-li potencia als negres.

Amb la línia vermella, he fet el mateix, aconseguint que els negres passin a tenir un color vermellós.

Aquests són tots els efectes usats per corregir el color en l'apartat de Premiere Pro, després, amb les correccions més especifiques, on he utilitzat el After Effects, he necessitat altres tècniques que explicaré més endavant.


5. Saturation

La saturació és un efecte que modifica tota la imatge en general. El que fa és augmentar la potència dels colors o disminuir-la.

Si posem més saturació, els colors seran més vius, llampants. Si, per contra, ho disminuïm, els colors seran més apagats, tirant cap al blanc i negre.









Correcció de color principal


Introducció

Com bé he dit anteriorment, en l'edició principal hem d'aconseguir que tots els plànols estiguin igual il·luminats. Si un plànol és molt clar, i el següent és fosc en el mateix espai i temps, no tindrà lògica narrativa, per tant, és un error de càmera. Evidentment si volem representar un pas del temps, o simplement canviem de lloc, no seria un error. Com he dit moltes vegades, el que volem és comunicar una història, i tot ha d'anar acord i amb lògica a aquesta.

Un altre aspecte a tractar en aquesta edició és la correcció d'errors d'il·luminació. Es poden donar diferents errors específics com que una part en concret de la imatge està sobreexposada, és a dir massa il·luminada, però la resta no. O que el color d'alguna cosa no sigui el adequat, etc.

Com es pot intuir, la correcció principal no es nota en el resultat final a no ser que comparis, perquè bàsicament corregim errors. Per això moltes vegades, feina de desenes d'hores no es valora.


Correcció

Per equilibrar els plànols, i que tots tinguin la mateixa il·luminació he utilitzat bàsicament el Brightness & Contrast.

Després he corregit la il·luminació general d'alguns plànols que ho requerien.

Una de les coses que he fet és canviar lleugerament la tonalitat dels mitjans o foscos cap a vermell en plànols en què surt la cara de la noia, perquè la pell tingui un color més bonic. Un exemple és el següent:

En alguns, el color d'algunes preses no era el que havia de tenir, potser perquè predomina exageradament un color.
Per exemple, en l'escena de la discussió, la il·luminació era massa taronja, així que amb el Three Way, vaig tirar la roda dels tons mitjans cap al blau, que és el color contrari al taronja.

En cara que sembli que hagi perdut molt color, i que no millora, el que fem ara és netejar la imatge per donar via lliure a la correcció secundària, en la qual donarem personalitat a la imatge amb un estil. Llavors li donarem el color final.

Anteriorment, vaig explicar què era la Temperatura de color i que hi havia un problema en certes escenes del tren: es barrejaven 2 temperatures de color diferents. Vaig dir que no va ser un error inesperat, ja que no ho podíem arreglar físicament i que ho arreglaríem en correcció de color. Doncs ha arribat el moment. Per això he utilitzat l'Adobe After Effects. Aquest programa nu té aquest aspecte:

En la seguent presa, la porta del tren s'obre, i quan s'obre, deixa passar la llum del sol que te una temperatura color diferent a la de dins el tren, és una temperatura mes calenta el que produeix una llum que es veu blava.

Ho notem en els seients que estan al costat de la porta i a terra. Això no es pot permetre de cap de les maneres, barrejar dos temperatures de color és un error garrafal. El que hem de fer és canviar aquest color perquè sigui el mateix que el de dins, és a dir fer-lo més taronja. Això ho he fet amb una correcció del After effects nomenada Channel Mixer

Però aquesta correcció ho hagués pogut fer perfectament amb altres efectes del Premiere Pro. La complicació ve en què aquesta correcció només s'ha de fer a una part de la imatge, no a tota.

Per això he fet una mascara de capa. Dit de forma més senzilla, he copiat el vídeo, he posat la còpia damunt de l'altre i he retallat la part que vull canviar de color.

La línia és per on es talla. Ara li apliquem un Feather a la màscara. És a dir, que difuminem bastant els límits. Si li traiem el fons, veiem el següent:

Ara ja tenim corregida de color la part que ho necessitava. Però hi ha un problema més, i és que aquest defecte a part de no estar en tota la imatge, no està en tot moment en el vídeo. Hem d'aplicar la correcció de color només quan les portes estan obertes, i no només això sinó que l'hem d'aplicar gradualment com més s'obren. L'efecte produït per la llum del sol és més notori com més s'obren les portes. Per tant per corregir-ho, la nostra correcció la farem d'igual manera més notòria com més s'obren les portes.

Per fer això li he creat una animació a l'opacitat. He fet que passi de ser 100% transparent quan les portes estan tancades a 0% quan estan obertes de manera gradual.

Resultat:

Sense corregir

 Corregit

Aquesta tècnica de Màscara de capa per aplicar efectes a alguna cosa concret no només ho he utilitzat per corregir la temperatura de color, en multitud de plànols ho he utilitzat per augmentar o disminuir la il·luminació d'algun punt

Abans d'això, hem d'entendre un concepte que he anomenat anteriorment: Rang Dinàmic.

El rang Dinàmic és l'espai de llum que pot distingir la càmera entre el punt més fosc i el més clar. Com més gran sigui el rang dinàmic, més parts de la imatge es veuran nítides, siguin més blanques o fosques. Dit d'una altra manera, com més rang dinàmic, més tonalitats de grisos hi haurà en la imatge, igual que el contrast.

Explicat de forma més senzilla i practica, posem el cas d'una càmera amb poc rang dinàmic (Totes les que no són de cine), gravem una presa dins d'un cotxe. La il·luminació entre fora i dins el cotxe és molt alta, a dins hi ha molt més poca il·luminació. Si amb la càmera exposem correctament l'interior, l'exterior ens sortirà sobreexposat, amb massa llum. I si exposem l'exterior correctament, l'interior ens sortirà fosc. Això passa perquè la càmera té poc rang dinàmic. Poca diferència entre el negre i el gris.

Doncs bé, als cinematògrafs independents com jo, que no ens podem permetre una càmera de 30.000 €, tenim aquest problema contínuament. De fet, el cas del cotxe és real:

Com veiem, a dins falta una mica d'il·luminació i a fora n'hi ha massa. No vaig exposar correctament cap dels dos, vaig buscar un entremig donant prioritat al cotxe, ja que si hagués exposat correctament un punt, l'altre hauria perdut detall. Prefereixo buscar un entremig i després corregir-ho per ordinador perdent el mínim detall.

Per corregir-ho he utilitzat la mateixa tècnica d'abans, amb el After Effects.

Com veiem, he creat una màscara a la cara de l'actor per il·luminar-lo més, i unes altres capes a les finestres per il·luminar-les menys.

Resultat:

Abans

Després

Encara que sembli que no sigui necessari, hi ha altres preses que la diferència és més exagerada, a més a més, quan faci la correcció secundària, augmentaré el contrast i aquest defecte s'accentuarà, per tant tota petita millora és positiva.

He corregit el rang dinàmic de la mateixa forma en diferents situacions. Per exemple quan la noia s'asseu al tren. La finestra estava massa il·luminada.

Abans

 Després

Recentment vaig repetir una escena del tren que havia quedat malament, en inserir-la en el vídeo em vaig adonar que hi havia un error. Aquest dia que vaig repetir l'escena feia núvol i les finestres sortien fosques, a diferència de les altres preses. Així que vaig haver d'il·luminar-les mes.

Abans

 Després

Això mateix he utilitzat per més coses com augmentar el blau del cel, perquè sigui més bonic.

Una de les preses amb problema de Rang dinàmic que em va costar més solucionar va ser aquesta:

Com veiem, el sol toca a la part de dalt de l'església i els edificis, a més a més, el cel podria estar menys il·luminat per ser més bonic. A partir de diferents màscares de capa vaig anar modificant l'escena, però no només amb la il·luminació, sinó també amb el contrast, i el color, ja que té un color diferent. Després de molts canvis, vaig aconseguir igualar la part d'ombra i la part de sol.

DIA 23 (ACTUALITZACIÓ 2)

Actualització 1:
- Extendre explicacions
- Nou temari

Actualització 2:
- Correcció de faltes
- Moltes explicacions extenses i millor explicades (Sobretot Edició principal)



EDICIÓ


Introducció

Ha arribat el moment de l'edició. Una de les parts més importants d'un projecte audiovisual. Per molt bé que ho hàgim gravat, una edició simple i mal feta arruïna completament el vídeo. És el moment de fer que el que hem intentat representar en el vídeo realment expressi emocions. I és que hi ha moltes tècniques d'edició que transmeten molt ho veurem al llarg d'aquest procés en què explicaré tot el que he fet per editar-ho.

Jo sempre utilitzo programes Adobe per diferents temes audiovisuals, ja que son dels millors que hi ha, encara que molt difícils. El programa nu te aquesta pinta:

Podem dividir l'editatge en certes parts:

Edició principal, on s'agafen totes les gravacions i es posen en el seu lloc en la línia cronològica i es sincronitza amb la música. Es determina la duració de cada plànol.

Edició secundària: Es fan alguns retocs a la línia com enquadrar tots els plànols, posar efectes de transició...

Correcció de color principal i secundària. La correcció de color principal consisteix a fer que tots els plànols tinguin la mateixa il·luminació i corregir errors com el que vaig explicar anteriorment de la temperatura de color. Perquè es vegin iguals. I la secundària consisteix a donar-li un "Look", un estil al vídeo mitjançant la llum.

Efectes especials. Hi ha multitud d'efectes especials que es poden aplicar. Entre ells trobem les lletres animades de la "portada" del vídeo, en què surt el nom de la cançó, etc.

I finalment últims retocs.


Edició principal

L'edició posa a prova la teva creativitat, i és que com més creatiu siguis a l'hora d'editar, millor serà el vídeo. Per aquesta raó, l'edició no és alguna cosa de posar-s'hi un dia i fer-ho. Jo vaig estar un més per dur a terme l'edició principal, els dos primers dies, amb 9 hores cadascun, vaig fer tota l'edició de forma simple. Els dies següents durant tot un més, obria el programa cada dia i em mirava el resultat 5 cops, i cada cop que ho mirava, trobava alguna cosa per millorar i ho modificava. Després d'un mes i de centenars de canvis, vaig estar satisfet amb el resultat

Així és com queda la línia cronològica. Cada quadradet és un plànol diferent. Com més ample es el quadradet, més segons dura. El que fa el programa és "llegir" els plànols d'esquerra a dreta,

La línia verda, que és tota seguida, és la pista d'àudio, per això no té cap tall (Línia) i és continu.

No puc explicar perquè he fet cada cosa: perquè cada plànol té la seva duració, perquè he seguit aquest ordre, ja que és molta informació la que passa pel meu cap per decidir cada minúscula cosa, i com he dit anteriorment, he estat un més fent canvis fins a arribar a l'estat actual. Si ho escrivís tot, ocuparia massa pàgines. No obstant això, si puc destacar el més essencial.

Per començar, cal dir que he utilitzat la tècnica narrativa del Flashback, ja que el vídeo comença amb preses de la noia caminant i a continuació el que havia passat anteriorment: la discussió. Vaig utilitzar aquesta tècnica per sincronitzar les escenes amb l'àudio, ja que la música comença una mica més tranquil·la amb els Planols de la noia caminant i seguidament s'anima amb l'escena de la discussió que és més animada.

Cal destacar un moment de l'edició que és quan la noia arriba al seient del tren i s'asseu. Aquest moment tan simple no és una presa seguida, sinó que té petits talls al principi, al ritme de la música. Això ho fa més dinàmic, no tan pesat i continu. Amb petits talls em refereixo a què en certs moments he tret unes mil·lèsimes de segon del vídeo.
Seguidament, quan deixa la jaqueta i la bossa, intercalo aquest moment amb altres plànols d'ella mirant per la finestra.

És a dir, mentre deixa la jaqueta:

En mig li poso talls de preses com aquesta:

Amb això aconsegueixo expressar un temps, Donar la sensació de pas del temps. Vull donar a entendre que s'hi està un rato al tren, mirant per la finestra, pensant. Això li crea una profunditat al món de la història que hem creat i el fa més realista.

Un altre moment a destacar és el final de tot. Quan el noi entra al tren i s'abracen. Allà em faltava vídeo, l'escena s'acabava abans que s'hagués d'acabar, així que vaig utilitzar diferents estratègies per allargar-ho.

Per començar, vaig afegir un plànol que no hi era. Quan comença la gravació del tren, abans de què el noi entri hi he posat un plànol imprevist. Aquest:

Com que no estava planejat posar aquest plànol allà, el plànol no existia. Per això l'he "creat" La imatge que has vist dalt és d'un plànol que surt anteriorment quan el tren està en marxa. Però en aquest moment necessitava que el tren estigués quiet. Per tant, no podia utilitzar el mateix plànol.

Per això el que vaig fer és agafar un frame del vídeo que he comentat. Un vídeo està comport per frames, que són imatges. Molts frames junts formen un vídeo. Per exemple, en el mode en què vaig gravar, en el meu vídeo (I en tot el cine) són 24 o frames per segon. (També anomenat FPS). Tornant al tema, vaig agafar un frame, el vaig estendre perquè durés dos segons i ja tenia aquest plànol amb el tren quiet (O això és el que sembla)

Això suposa un problema, i és que es pot notar una mica que no és un vídeo, així que he fet una sèrie d'efectes perquè sembli un vídeo i no una imatge però això ho explicaré en l'apartat d'efectes especials més endavant.

Una altra tècnica que he fet és allargar el moment en què s'abracen.

La gravació es talla mentre s'abraçen, i es talla massa aviat, necesito que s'abracin durant més temps.

La gravació es talla mentre s'abracen, i es talla massa aviat, necessito que s'abracin durant més temps.
 El que he fet ha sigut el següent. He copiat el tros de vídeo en què s'estan abraçant fins al final, i l'he invertit i l'he posat a continuació de manera que quan s'acaba el clip, segueix el següent que és el mateix però invertit "marcha altras".
L'efecte no es nota gaire, ja que hi ha poc moviment en la imatge excepte en el precís moment que passa de ser el vídeo normal a l'invertit, és un canvi violent i ràpid. Per solucionar-ho, es pot dir que he alentit el vídeo progressivament en el moment que es talla. És a dir, un segons abans que es talli, es fa cada cop més lent com més s'apropa al final, i quan comença el següent clip, torna a la velocitat normal progressivament de la mateixa manera.
Per desgràcia no hi ha cap eina que et faig aquesta lentitud progressiva i ho he hagut de fer manualment.

Per entendre el que he fet, s'ha de saber com funciona una càmera lenta. Representem els frames amb números (El número no representa res, ho podríem representar amb lletres o dibuixos, és per diferenciar-los entre si). Diguem que un vídeo està format pels següents frames: 3728. Si agafem cada frame, el copiem i el posem al seu costat correspost queda això: 33772288. Fent això, com que hi haurà dues imatges iguals, tardarà el doble a canviar d'imatge i als ulls humans ens donarà la sensació de què va més lent. Com més vegades copiem cada frame, més lent anirà la imatge.

Ara que hem entès això, és molt fàcil representar el que he fet per fer aquesta càmera lenta progressiva.

Com he dit abans, he copiat el mateix vídeo i l'he invertit a continuació, per tant tenim això: 17288271. I ara aplico la càmera lenta progressiva i queda així: 1772228888222771.
D'aquest amanera com més s'acosta al canvi de clip, més lent es fa i és més suau el canvi.

Evidentment, sabent això, en el vídeo clarament es veu que alguna cosa falla, però algú que no ho sap, és incapaç de fixar-s'hi

Aquesta ralentització progressiva també l'he utilitzat en la presa en què s'acosta el tren.

Perquè com ja sabem de l'apartat del Trec de la gravació, el tren s'havia de parar davant de l'actor i va parar més endavant, fora de plànol. Una de les coses que vaig fer perquè donés la sensació de què havia parat era tallar el plànol abans que el tren sortís de plànol i abans que es talli fer l'efecte d'alentir progressivament la imatge perquè el tren vaig cada cop més lent i sembli que para.


Edició secundària

En cine hi ha una cosa que es diu relació d'aspecte, que fa referencia a les dimensions que té el rectangle de la imatge. Està compost per dos números dividits per un ":" en el que un representa l'allargada i l'altre l'amplada de la imatge.

Aquests són els diferents tipus de relació d'aspecte:

Com podem veure els formats de cine, el quadro de la imatge és més allargat horitzontalment. Això s'aconsegueix amb una lent anamòrfica.

Jo el que vull en aquest vídeo és donar una sensació cinematogràfica, per tant vull un efecte anamòrfic. Per aconseguir això sense tenir una lent anamòrfica el que he fet és reduir l'altura de la imatge posant 2 línies negres a dalt i baix.

Una de les coses positives que té posar dues línies negres a dalt i baix és que tinc un marge per moure la imatge cap a munt o cap a baix. D'aquesta manera puc recol·locar la imatge i corregir errors de gravació com per exemple enquadrar massa amunt o avall. Veiem un exemple en què ho hagi fet:

Imatge sense corregir:

Imatge tirada cap avall aprofitant el marge per enquadrar-ho millor:

En més d'una ocasió passa que en un moment de la gravació el personatge està ben enquadrat però de sobte la càmera es mou cap avall i el cap li queda tallat per un moment. Per solucionar això el que faig és animar la imatge, és a dir que en el moment que la càmera baixa i el cap li queda massa amunt, animo la imatge perquè baixi a la vegada i contra-arresta el moviment de la càmera i el cap queda enquadrat en tot moment.
Això és difícil d'entendre sense veure-ho, per això he penjat un tros del vídeo en què es veuen bastants canvis d'enquadrament, però li he tret les línies negres perquè es vegi el moviment de la imatge, ja que les línies fan que no es noti:

https://youtu.be/8Xvnc4bpwAE

Podem veure alguna cosa negre a dalt o a baix de la imatge que en realitat és el fons, que es veu perquè no hi ha imatge, ja que l'he mogut amunt o avall. Això tan lleig no es veu al final, ja que ho tapa les dues barres negres que he posat per donar l'efecte anamòrfic.

En aquesta edició secundària he editat tots els clips perquè estiguin enquadrats. A més a més, he utilitzat aquesta tècnica d'animar la imatge per crear diferents efectes com per exemple que es mogui un plànol com si estigués movent la càmera quan en realitat era un plànol quiet o moure la imatge de baix de tot dalt de tot en una escena amb tràveling de tal manera que sembla que hagi gravat la presa amb una grua sobre tràveling. S'ha de tenir originalitat per obtenir resultats professionals a baix cost.

També he posat alguns efectes de transició. Els efectes de transició són efectes que modifiquen el pas d'un plànol a l'altre. SI no en posem cap, la imatge es talla i es posa l'altre de sobte, com hem vist milers de vegades, però li podem posar alguns efectes. Per exemple, el més comú és el Cross Disolve. En aquest efecte, la imatge es va tornant com transparent i es va veient cada cop més el següent plànol d'una forma suau. Un altre molt habitual és el Back to Black, que és quan el plànol es va tornant negre a poc a poc o al revés, passa de negre a un plànol suaument.

En un moment de la cançó, he tallat la imatge en sec i l'he deixat en negre per donar-li dramatisme i llavors un efecte back to black per incorporar el nou plànol. En un altre moment he utilitzat el back to white, que és el mateix però en blanc, encara que una mica més brusc, com per fer un efecte de flaix.

Vaig editant, quan acavi examens actualitzo blog

DIA 21

Aquest cap de setmana vaig gravar l'escena 1 i 3.

Els dos succeeixen en el mateix lloc, el carrer. Bàsicament és com l'actriu camina per la ciutat en direcció a l'estació de tren.

Guió tècnic:

Escena nº 1 EXT. CARRER

Número	Descripció vídeo	Plà, Angulació, Moviment de càmera	Duració
1	La noia passa per la plaça de l'ajuntament	Gran pla general Angulació: normal Moviment: (Trípode) Estàtic	6”
2	La noia passa per la plaça de l'ajuntament	Pla mig noia des de davant Angulació: normal Moviment: (Grip) Moviment endarrere	5”
3	La noia camina per la ciutat	Pla detall Angulació: Picat Moviment: (Trípode) Estàtic	5”

Escena nº 3 EXT. CARRER

Número	Descripció vídeo	Plà, Angulació, Moviment de càmera	Duració
1	La noia camina per la ciutat	Pla mig noia des de davant Angulació: normal Moviment: (Grip) Moviment endarrere	2”
2	La noia camina per la ciutat	Pla mig curt noia des de davant Angulació: normal Moviment: (Grip) Moviment endarrere	2”
3	La noia camina per la ciutat	Pla mig noia des de darrere Angulació: normal Moviment: (Grip) Moviment endavant	3”
4	La noia camina per la ciutat	Pla mig noia de costat – Pla mig curt Angulació: Normal Moviment: (Grip) Moviment de costat – Rotació de càmera	3”
5	L'ntra a l'estació	Pla general Angulació: Normal Moviment: (Trípode) Estàtic	2”

Explicació:

El primer plànol de l'escena i també de tot el videoclip respecte a l'història del vídeo és un gran pla general, és a dir que mostra un gran espai i normalment s'utilitzen objectius de gran angular, ja que mostren un rang més ampli del normal.

He decidit començar amb un gran pla general per una regla que he explicat anteriorment. De forma resumida podríem dir que utilitzant un plànol així, situem a l'espectador en un context, en una localització per tal de no crear un efecte de confusió. Vaig decidir situar el plànol a la plaça del ajuntament, ja que és un lloc emblemàtic i surt l'església de fons.

Seguidament, centrem l'atenció en el personatge, amb un plànol bastant a prop, un pla mig. A més a més desenfoquem el fons per no causar distraccions, vull que la gent es fixi en la cara de l'actriu, que la seva cara li expressi, que l'espectador comenci a plantejar-se què està pensant, perquè camina, a on va.

El moviment d'aquesta presa és una mica especial. Té un moviment de càmera endarrere seguint al personatge. Aquest tipus de moviment ja l'hem vist abans, on l'he dut a terme mitjançant un tràveling, no obstant en aquesta no el podia utilitzar, ja que la presa és molt llarga i les vies del tràveling massa curtes.

Per això, una vegada més, vaig utilitzar el meu longboard, una variant del skateboard. Jo em vaig pujar a sobre del longboard i vaig aguantar la càmera mitjançant el Grip. D'aquesta manera vaig aconseguir una imatge molt estable, res a comparar a una imatge gravada a peu aguantant la càmera amb les mans. Tot i així no és tan perfecte com amb un tràveling, però en post producció ho arreglarem.

La tercera presa de l'escena 1 està gravada de la mateixa manera:

Totes les preses següents estan gravades expressament en un dia nuvolat, ja que els núvols fan de difusor natural. Fan que la llum sigui més difusa, més suau i elimina les ombres. Si no hagués gravat en un dia d'ombra, hagués hagut d'utilitzar diferents aparells com difusors artificials i reflectors per controlar la llum, però és molt més complicat.

Seguim amb l'escena 3 que és exactament igual que l'escena 1, de fet representa que és el mateix, però són escenes diferents perquè hi ha un flaix back en mig que les separa. 

El primer plànol és el següent, exactament igual que els anteriors amb l'única diferència que l'enllaço amb el següent, que és el mateix però de més a prop.

Queda un efecte molt interessant en el que dono molta importància a la seva expressió facial. Cal destacar que el moviment de càmera és el mateix que anteriorment.

Aquesta presa té un toc d'il·luminació característic. Vaig situar a l'actriu en aquella posició i lloc perquè just hi donava una mica de sol des de darrere, un sol de capvespre que sempre queda bé, ja que té una posició respecte als objectes de quasi 90º i mai crea ombres lletges. Vaig posar l'actriu d'esquena al sol per aconseguir aquesta aurèola de llum al voltant del seu cap que se'n diu "Llum de contra". Queda un efecte molt bonic, a més a més, destaca el personatge sobre el fons.

El següent plànol té el mateix moviment però aquest cop és de costat, però la càmera i l'actriu no segueixen dos línies paral·leles sinó que s'acosten a la vegada que hi ha una rotació de càmera sobre el seu eix.

Queda l'últim plànol d'aquesta escena que es gravarà més endavant perquè va quedar malament.

Tros de vídeo.

He editat ràpidament un tros del vídeo perquè vegis com queda més o menys. Recorda que és només un tros petit, l'editatge no és el definitiu i falten diferents modificacions com correcció de color.

https://www.youtube.com/watch?v=i4AHccg_17Y

DIA 20

Introducció

El guió tècnic de l'escena 6 el vaig publicar el dia 16, poc després vaig gravar-ho, però per falta de temps no vam gravar la part de dins el tren. Aquest cap de setmana he acabat el guió tècnic de l'escena 4 i l'he gravat juntament amb la segona part de l'escena 6, ja que els dos succeeixen a dins el tren
Primer de tot, anem a comentar la part en què no surt el tren.


Primera part de l'escena 6 (Escena final)

Resumidament, l'escena consisteix en què el noi surt corrents del cotxe entra a l'estació just quan arriba el tren on hi ha la seva nòvia.

El primer plànol és des de dins el cotxe:

Vaig gravar l'escena amb el grip, per poder augmentar l'estabilització. El grip no entrava completament a dins el cotxe, la part del darrere del grip sobresortia del cotxe. Vaig haver de deixar la porta oberta amb el cotxe en marxa i aguantar-la amb una mà perquè no es tanqués amb la frenada sobtada.

El noi surt del cotxe corrents després de frenar en sec. Per la següent succeció volia un Plànol-seqüència i vaig lligar un pla mig curt per quan està obrint la porta del cotxe amb un pla mig quan corra cap a l'estació. Per aconseguir una fluïdesa vaig utilitzar el steadicam. Ja que jo havia de maniobrar el steadicam corrents endarrere sense mirar per on anava i hi havia de passar per una porta de menys d'un metre quadrat, vaig requerir una persona que en el cine es diria "assistent d'steadicam". Una persona que m'agafa de la roba i em dirigeix per on he d'anar.

Com es pot observar En el pla mig, el protagonista surt borrós, és normal si tenim en compte que és una escena amb molt moviment i hem utilitzat una configuració de 24fps, cosa que dóna aquest efecte en el moviment, necessari en el cine per expressar situacions d'acció. Normalment no som conscients d'això, ja que són petites tècniques de cine que ens fan transmetre sense que ho sapiguem, però si com he fet aquí, congelem la imatge, es veu clarament i es pot malinterpretar com un error de producció.

Seguidament ve el pla americà dins l'estació de com el noi corre per travessar-la, però no l'explicaré perquè és molt senzilla.

El següent plànol correspon al moment en què el noi surt de l'estació just quan arriba el tren i finalment hi puja. Hi ha un moviment de càmera lateral fet amb un tràveling. Quasi no es nota, però ens permet traslladar la càmera d'un punt important a l'altre. L'estació (Quan el noi surt d'ella) i el tren (Quant arriba).

El fons està lleugerament desenfocat per donar més importància al protagonista. També podem observar 2 extres que feien de ciutadans assentats a un banc.

Després d'esperar 40 minuts a què arribes el tren, vam gravar l'escena i vam tenir un error garrafal. Justament aquell dia, no sabem perquè, el tren va parar més endavant de el normal, passant el protagonista i sortint de plànol

No podíem esperar el següent tren perquè es faria de nit i grava-ho un altre dia suposaria una pèrdua de temps, sense dir que el temps climàtic podria ser diferent. Vaig decidir que ho arreglaria en postproducció per mitjà de l'edició.

Vaig pensar que amb el següent plànol podia donar a entendre mitjançant edició que el noi puja al tren. (Ja he editat aquesta part i queda bé)

Parts gravades dins el tren (Segona part escena 6 i escena 4)

Ja que són bastants plànols els que hem de gravar en el tren, un espai reduit i on podem molestar a la gent. Vaig fer un plànol de càmera per ser el màxim eficient a l'hora de gravar.

Comencem explicant l'escena 6, que és la continuació del que he explicat dalt.

Plànol de camera:

Com veiem, la situació és simple, el noi entra al tren, es veuen mútuament i s'abracen. En aquest plànol de càmera tenim alguna cosa que no hi era en l'altre. Números iguals en càmera en una mateixa escena. Això vol dir que les dues càmeres graven al mateix moment. En el meu cas, només disposo d'una càmera per tant s'ha de repetir l'escena dos cops. Cada cop amb una posició de càmera diferent.

Comença l'escena i tenim un tràveling endavant que passa de plànol general a plànol americà a plànol mig llarg. D'aquesta manera al principi es veu molt bé la situació: és un tren, la noia a un costat, el noi que entra. Però quan s'abracen ens acostem a ells perquè són totalment importants, donen la vida a l'escena, volem que l'espectador vegi bé, de prop el moment culminant del vídeo.

A la vegada, gravem d'un altre angle la situació, aquest cop posant l'atenció cap a la noia. Serà després, en edició quan s'intercalin els dos plànols.

Dins el tren no hem fet canvis en l'il·luminació, ja que està ben il·luminat. Respecte a les ombres, la llum de dins és difusa i no crea problemes respecte als personatges, i la llum de fora no afecta negativament a la part interior. Per això no hem agut de dominar la llum (Exepte en un cas més endavant).

No obstant tenim un gran problema que no es podia solucionar, la Temperatura Color. La temperatura color fa referència a la temperatura que té la font d'il·luminació i que afecta directament amb el color d'aquest.

Aquí tenim un esquema de les diferents temperatures i el seu corresponent color.

Normalment predominen dues temperatures, la càlida que té una tonalitat taronja i és produïda per bombetes de tungstè i la freda, que té una tonalitat blavosa i és produïda pel sol.

Hi ha una regla en cine molt senzilla i molt important: No es poden barrejar temperatures de color en un mateix escenari. Per exemple: no podem gravar en un interior, amb les llums enceses i deixar que entri llum del sol per la finestra. Si passa això, la finestra es veurà blava, i les bombetes trones. Quan la finestra s'ha de veure blanca i les bombetes lleugerament taronja.

En el tren hi havia llums encesos de tungstè i a la vegada entrava llum solar per les finestres. Això és un gran problema que solucionaré en post producció, en l'apartat de correcció de color. Quan arribi el moment veurem què podem fer.

Escena 4

Escena nº 4 EXT. TREN

Número	Descripció vídeo	Plà, Angulació, Moviment de càmera	Duració
1	La noia camina pel tren	Pla sencer d'esquena Angulació: normal Moviment: (Trípode) Estàtic	3”
2	La noia camina pel tren	Pla mig llarg Angulació Normal Moviment: (Trípode) Rotació de càmera sobre eix.	2”
3	La noia camina pel tren buscant un seient	Pla americà Angulació: normal Moviment: (Tràvelling) Endarrere	2”
4	La noia troba un seient i s'asseu	Pla mig seient Angulació: Picat Moviment: (Trípode) Estàtic	2”
5	La noia mira per la finestra trista i es frega els ulls.	Primer pla cara Angulació: Picat Moviment: (Trípode) Estàtic	6”

Bàsicament el que passa és que la noia ha entrat al tren per anar-se'n. Tal com he fet amb l'anterior escena, he fet un plànol de càmera per les mateixes raons.

L'escena comença amb un plànol sencer mentre la noia camina pel tren.

Aquest plànol és primer de l'escena. Per regla general, els primers plànols d'una escena situats en un espai que no s'ha vist anteriorment han de ser plans sencers o generals perquè es vegi clarament en quin lloc estem, per situar a l'espectador. Si volem que es vegi que la noia està en un tren, no té gaire sentit que el primer plànol sigui un primer pla de la noia amb el fons desenfocat. Difícilment sabríem on se situa. He decidit seguir aquesta regla general, i a més a més intentar buscar una simetria de tal manera que es vegi l'entorn però la simetria dirigeixi la nostra atenció cap al centre, cap al personatge principal que és el que realment importa.

En aquesta escena hi ha un gran error que no vaig veure en el rodatge. Si ens fixem en la imatge, està borrosa. No és un desenfocat de lents, ja que no és degut a un mal enfoco, és un desenfocament de moviment. El que vol dir que en aquell moment el tren vibrava, probablement pel motor. Els trens utilitzen el motor poc, un cop arrancat el tren, utilitza la força cinètica per impulsar-se. Probablement van gravar l'escena mentre arrancava. Per sort si no ens hi fixem, no es nota gaire en el vídeo

El següent plànol és estàtic amb una rotació de càmera sobre el seu eix.

No té gran secret, una rotació de càmera. Personalment estic bastant en contra d'aquesta tècnica. Simplement no m'agrada. La utilitzo rarament si el guió ho requereix.

La següent presa és un tràveling endarrere amb pla mig i fons desenfocat en el qual veu el seient i es dirigeix cap a ell.

En aquesta presa tenim un altre greu problema. La poca estabilització de càmera. Tot i que vaig utilitzar un tràveling en què la càmera va sobre uns rails i això li dóna total fluïdesa i estabilitat, no vaig comptar en què en aquest plànol, el tren estaria en moviment i això afectaria el fràgil tràveling.

El resultat és un moviment exagerat de càmera, no tan dolent com si anés caminant però semblant. Intentaré arreglar-ho en postproducció amb una eina del programa Adobe After Effects CC en què analitza de forma 3D l'espai gravat i crea un moviment en la imatge 2D que contraresta el moviment en la gravació. Això no funciona sempre i és per una mica de qualitat d'imatge. Quan arribem a l'edició seguirem parlant de si podem o no solucionar el problema.

El següent plànol la noia s'asseu al seient i a partir d'aquí s'intercalen 2 plànols. En aquesta intercalació dels dos plànols la noia està en diferents posicions demostrant que el temps passa de forma molt gràfica. En edició parlarem detalladament d'això.

En aquests plans el sol entrava per la finestra i tocava directament a la cara de l'actriu. Això creava unes ombres molt marcades i lletges i il·luminava una part de la cara mentre que l'altre no. Per solucionar això vaig posar un filtre difusor en mig. Els filtres difusors com ja he dit anteriorment serveixen per difusa la llum, ferla més suau i eliminar ombres. 

Una de les posicions sumada al tipus de plànol més interessant és el següent:

Aquest moment és un dels meus plànols preferits de tot el videoclip.

Per entendre que té d'especial aquest plànol hem de conèixer una regla bàsica del cine: Si tenim a un personatge en plànol i aquest està mirant cap a un lloc, hem de deixar més espai buit en aquell loc. que mira. És a dir, si un personatge està mirant cap a l'esquerra, el personatge l'haurem d'enquadrar a la dreta per tal de deixar espai a l'esquerra.

Això ho fem perquè si tallem la imatge al lloc que mira el personatge, sembla que no miri enlloc. En canvi si deixem espai cap a on mira sabem que mira a algun lloc, potser no sabem a què, però no tenim la sensació de què mira al no-res.

Ja us haureu fixat de què el plànol del meu videoclip no segueix aquesta regla. Està tallada la visió de la noia, hi ha espai a on no mira. És un error? NO.

Una cosa bona que té el cine és que cap regla és impenetrable. El cine està obert a la creativitat, a l'expressió, deixa a cada autor només les eines per expressar-se. Les regles es poden tancar i és aquí quan aconseguim alguna cosa espectacular, si tenim la suficient experiència.

En el meu plànol vull representar a una noia trista, amb la mirada perduda. Acaba d'abandonar el seu amor que està fora del tren. La informació en què ella pensa és el que deixa enrere, el seu amor, el que es veu per la finestra, allà fora, el que ella no vol mirar, el que la fa patir. La informació important està en aquell espai el qual suposadament no hi ha res, però expressa molt. Està d'esquena a tot això que vol deixar enrere.