DIA 20

Introducció

El guió tècnic de l'escena 6 el vaig publicar el dia 16, poc després vaig gravar-ho, però per falta de temps no vam gravar la part de dins el tren. Aquest cap de setmana he acabat el guió tècnic de l'escena 4 i l'he gravat juntament amb la segona part de l'escena 6, ja que els dos succeeixen a dins el tren
Primer de tot, anem a comentar la part en què no surt el tren.


Primera part de l'escena 6 (Escena final)

Resumidament, l'escena consisteix en què el noi surt corrents del cotxe entra a l'estació just quan arriba el tren on hi ha la seva nòvia.

El primer plànol és des de dins el cotxe:

Vaig gravar l'escena amb el grip, per poder augmentar l'estabilització. El grip no entrava completament a dins el cotxe, la part del darrere del grip sobresortia del cotxe. Vaig haver de deixar la porta oberta amb el cotxe en marxa i aguantar-la amb una mà perquè no es tanqués amb la frenada sobtada.

El noi surt del cotxe corrents després de frenar en sec. Per la següent succeció volia un Plànol-seqüència i vaig lligar un pla mig curt per quan està obrint la porta del cotxe amb un pla mig quan corra cap a l'estació. Per aconseguir una fluïdesa vaig utilitzar el steadicam. Ja que jo havia de maniobrar el steadicam corrents endarrere sense mirar per on anava i hi havia de passar per una porta de menys d'un metre quadrat, vaig requerir una persona que en el cine es diria "assistent d'steadicam". Una persona que m'agafa de la roba i em dirigeix per on he d'anar.

Com es pot observar En el pla mig, el protagonista surt borrós, és normal si tenim en compte que és una escena amb molt moviment i hem utilitzat una configuració de 24fps, cosa que dóna aquest efecte en el moviment, necessari en el cine per expressar situacions d'acció. Normalment no som conscients d'això, ja que són petites tècniques de cine que ens fan transmetre sense que ho sapiguem, però si com he fet aquí, congelem la imatge, es veu clarament i es pot malinterpretar com un error de producció.

Seguidament ve el pla americà dins l'estació de com el noi corre per travessar-la, però no l'explicaré perquè és molt senzilla.

El següent plànol correspon al moment en què el noi surt de l'estació just quan arriba el tren i finalment hi puja. Hi ha un moviment de càmera lateral fet amb un tràveling. Quasi no es nota, però ens permet traslladar la càmera d'un punt important a l'altre. L'estació (Quan el noi surt d'ella) i el tren (Quant arriba).

El fons està lleugerament desenfocat per donar més importància al protagonista. També podem observar 2 extres que feien de ciutadans assentats a un banc.

Després d'esperar 40 minuts a què arribes el tren, vam gravar l'escena i vam tenir un error garrafal. Justament aquell dia, no sabem perquè, el tren va parar més endavant de el normal, passant el protagonista i sortint de plànol

No podíem esperar el següent tren perquè es faria de nit i grava-ho un altre dia suposaria una pèrdua de temps, sense dir que el temps climàtic podria ser diferent. Vaig decidir que ho arreglaria en postproducció per mitjà de l'edició.

Vaig pensar que amb el següent plànol podia donar a entendre mitjançant edició que el noi puja al tren. (Ja he editat aquesta part i queda bé)

Parts gravades dins el tren (Segona part escena 6 i escena 4)

Ja que són bastants plànols els que hem de gravar en el tren, un espai reduit i on podem molestar a la gent. Vaig fer un plànol de càmera per ser el màxim eficient a l'hora de gravar.

Comencem explicant l'escena 6, que és la continuació del que he explicat dalt.

Plànol de camera:

Com veiem, la situació és simple, el noi entra al tren, es veuen mútuament i s'abracen. En aquest plànol de càmera tenim alguna cosa que no hi era en l'altre. Números iguals en càmera en una mateixa escena. Això vol dir que les dues càmeres graven al mateix moment. En el meu cas, només disposo d'una càmera per tant s'ha de repetir l'escena dos cops. Cada cop amb una posició de càmera diferent.

Comença l'escena i tenim un tràveling endavant que passa de plànol general a plànol americà a plànol mig llarg. D'aquesta manera al principi es veu molt bé la situació: és un tren, la noia a un costat, el noi que entra. Però quan s'abracen ens acostem a ells perquè són totalment importants, donen la vida a l'escena, volem que l'espectador vegi bé, de prop el moment culminant del vídeo.

A la vegada, gravem d'un altre angle la situació, aquest cop posant l'atenció cap a la noia. Serà després, en edició quan s'intercalin els dos plànols.

Dins el tren no hem fet canvis en l'il·luminació, ja que està ben il·luminat. Respecte a les ombres, la llum de dins és difusa i no crea problemes respecte als personatges, i la llum de fora no afecta negativament a la part interior. Per això no hem agut de dominar la llum (Exepte en un cas més endavant).

No obstant tenim un gran problema que no es podia solucionar, la Temperatura Color. La temperatura color fa referència a la temperatura que té la font d'il·luminació i que afecta directament amb el color d'aquest.

Aquí tenim un esquema de les diferents temperatures i el seu corresponent color.

Normalment predominen dues temperatures, la càlida que té una tonalitat taronja i és produïda per bombetes de tungstè i la freda, que té una tonalitat blavosa i és produïda pel sol.

Hi ha una regla en cine molt senzilla i molt important: No es poden barrejar temperatures de color en un mateix escenari. Per exemple: no podem gravar en un interior, amb les llums enceses i deixar que entri llum del sol per la finestra. Si passa això, la finestra es veurà blava, i les bombetes trones. Quan la finestra s'ha de veure blanca i les bombetes lleugerament taronja.

En el tren hi havia llums encesos de tungstè i a la vegada entrava llum solar per les finestres. Això és un gran problema que solucionaré en post producció, en l'apartat de correcció de color. Quan arribi el moment veurem què podem fer.

Escena 4

Escena nº 4 EXT. TREN

Número	Descripció vídeo	Plà, Angulació, Moviment de càmera	Duració
1	La noia camina pel tren	Pla sencer d'esquena Angulació: normal Moviment: (Trípode) Estàtic	3”
2	La noia camina pel tren	Pla mig llarg Angulació Normal Moviment: (Trípode) Rotació de càmera sobre eix.	2”
3	La noia camina pel tren buscant un seient	Pla americà Angulació: normal Moviment: (Tràvelling) Endarrere	2”
4	La noia troba un seient i s'asseu	Pla mig seient Angulació: Picat Moviment: (Trípode) Estàtic	2”
5	La noia mira per la finestra trista i es frega els ulls.	Primer pla cara Angulació: Picat Moviment: (Trípode) Estàtic	6”

Bàsicament el que passa és que la noia ha entrat al tren per anar-se'n. Tal com he fet amb l'anterior escena, he fet un plànol de càmera per les mateixes raons.

L'escena comença amb un plànol sencer mentre la noia camina pel tren.

Aquest plànol és primer de l'escena. Per regla general, els primers plànols d'una escena situats en un espai que no s'ha vist anteriorment han de ser plans sencers o generals perquè es vegi clarament en quin lloc estem, per situar a l'espectador. Si volem que es vegi que la noia està en un tren, no té gaire sentit que el primer plànol sigui un primer pla de la noia amb el fons desenfocat. Difícilment sabríem on se situa. He decidit seguir aquesta regla general, i a més a més intentar buscar una simetria de tal manera que es vegi l'entorn però la simetria dirigeixi la nostra atenció cap al centre, cap al personatge principal que és el que realment importa.

En aquesta escena hi ha un gran error que no vaig veure en el rodatge. Si ens fixem en la imatge, està borrosa. No és un desenfocat de lents, ja que no és degut a un mal enfoco, és un desenfocament de moviment. El que vol dir que en aquell moment el tren vibrava, probablement pel motor. Els trens utilitzen el motor poc, un cop arrancat el tren, utilitza la força cinètica per impulsar-se. Probablement van gravar l'escena mentre arrancava. Per sort si no ens hi fixem, no es nota gaire en el vídeo

El següent plànol és estàtic amb una rotació de càmera sobre el seu eix.

No té gran secret, una rotació de càmera. Personalment estic bastant en contra d'aquesta tècnica. Simplement no m'agrada. La utilitzo rarament si el guió ho requereix.

La següent presa és un tràveling endarrere amb pla mig i fons desenfocat en el qual veu el seient i es dirigeix cap a ell.

En aquesta presa tenim un altre greu problema. La poca estabilització de càmera. Tot i que vaig utilitzar un tràveling en què la càmera va sobre uns rails i això li dóna total fluïdesa i estabilitat, no vaig comptar en què en aquest plànol, el tren estaria en moviment i això afectaria el fràgil tràveling.

El resultat és un moviment exagerat de càmera, no tan dolent com si anés caminant però semblant. Intentaré arreglar-ho en postproducció amb una eina del programa Adobe After Effects CC en què analitza de forma 3D l'espai gravat i crea un moviment en la imatge 2D que contraresta el moviment en la gravació. Això no funciona sempre i és per una mica de qualitat d'imatge. Quan arribem a l'edició seguirem parlant de si podem o no solucionar el problema.

El següent plànol la noia s'asseu al seient i a partir d'aquí s'intercalen 2 plànols. En aquesta intercalació dels dos plànols la noia està en diferents posicions demostrant que el temps passa de forma molt gràfica. En edició parlarem detalladament d'això.

En aquests plans el sol entrava per la finestra i tocava directament a la cara de l'actriu. Això creava unes ombres molt marcades i lletges i il·luminava una part de la cara mentre que l'altre no. Per solucionar això vaig posar un filtre difusor en mig. Els filtres difusors com ja he dit anteriorment serveixen per difusa la llum, ferla més suau i eliminar ombres. 

Una de les posicions sumada al tipus de plànol més interessant és el següent:

Aquest moment és un dels meus plànols preferits de tot el videoclip.

Per entendre que té d'especial aquest plànol hem de conèixer una regla bàsica del cine: Si tenim a un personatge en plànol i aquest està mirant cap a un lloc, hem de deixar més espai buit en aquell loc. que mira. És a dir, si un personatge està mirant cap a l'esquerra, el personatge l'haurem d'enquadrar a la dreta per tal de deixar espai a l'esquerra.

Això ho fem perquè si tallem la imatge al lloc que mira el personatge, sembla que no miri enlloc. En canvi si deixem espai cap a on mira sabem que mira a algun lloc, potser no sabem a què, però no tenim la sensació de què mira al no-res.

Ja us haureu fixat de què el plànol del meu videoclip no segueix aquesta regla. Està tallada la visió de la noia, hi ha espai a on no mira. És un error? NO.

Una cosa bona que té el cine és que cap regla és impenetrable. El cine està obert a la creativitat, a l'expressió, deixa a cada autor només les eines per expressar-se. Les regles es poden tancar i és aquí quan aconseguim alguna cosa espectacular, si tenim la suficient experiència.

En el meu plànol vull representar a una noia trista, amb la mirada perduda. Acaba d'abandonar el seu amor que està fora del tren. La informació en què ella pensa és el que deixa enrere, el seu amor, el que es veu per la finestra, allà fora, el que ella no vol mirar, el que la fa patir. La informació important està en aquell espai el qual suposadament no hi ha res, però expressa molt. Està d'esquena a tot això que vol deixar enrere.