- Extendre explicacions
- Nou temari
Actualització 2:
- Correcció de faltes
- Moltes explicacions extenses i millor explicades (Sobretot Edició principal)
EDICIÓ
Introducció
Ha arribat el moment de l'edició. Una de les parts més importants d'un projecte audiovisual. Per molt bé que ho hàgim gravat, una edició simple i mal feta arruïna completament el vídeo. És el moment de fer que el que hem intentat representar en el vídeo realment expressi emocions. I és que hi ha moltes tècniques d'edició que transmeten molt ho veurem al llarg d'aquest procés en què explicaré tot el que he fet per editar-ho.
Jo sempre utilitzo programes Adobe per diferents temes audiovisuals, ja que son dels millors que hi ha, encara que molt difícils. El programa nu te aquesta pinta:
Podem dividir l'editatge en certes parts:
Edició principal, on s'agafen totes les gravacions i es posen en el seu lloc en la línia cronològica i es sincronitza amb la música. Es determina la duració de cada plànol.
Edició secundària: Es fan alguns retocs a la línia com enquadrar tots els plànols, posar efectes de transició...
Correcció de color principal i secundària. La correcció de color principal consisteix a fer que tots els plànols tinguin la mateixa il·luminació i corregir errors com el que vaig explicar anteriorment de la temperatura de color. Perquè es vegin iguals. I la secundària consisteix a donar-li un "Look", un estil al vídeo mitjançant la llum.
Efectes especials. Hi ha multitud d'efectes especials que es poden aplicar. Entre ells trobem les lletres animades de la "portada" del vídeo, en què surt el nom de la cançó, etc.
I finalment últims retocs.
Edició principal
L'edició posa a prova la teva creativitat, i és que com més creatiu siguis a l'hora d'editar, millor serà el vídeo. Per aquesta raó, l'edició no és alguna cosa de posar-s'hi un dia i fer-ho. Jo vaig estar un més per dur a terme l'edició principal, els dos primers dies, amb 9 hores cadascun, vaig fer tota l'edició de forma simple. Els dies següents durant tot un més, obria el programa cada dia i em mirava el resultat 5 cops, i cada cop que ho mirava, trobava alguna cosa per millorar i ho modificava. Després d'un mes i de centenars de canvis, vaig estar satisfet amb el resultat
Així és com queda la línia cronològica. Cada quadradet és un plànol diferent. Com més ample es el quadradet, més segons dura. El que fa el programa és "llegir" els plànols d'esquerra a dreta,
La línia verda, que és tota seguida, és la pista d'àudio, per això no té cap tall (Línia) i és continu.
No puc explicar perquè he fet cada cosa: perquè cada plànol té la seva duració, perquè he seguit aquest ordre, ja que és molta informació la que passa pel meu cap per decidir cada minúscula cosa, i com he dit anteriorment, he estat un més fent canvis fins a arribar a l'estat actual. Si ho escrivís tot, ocuparia massa pàgines. No obstant això, si puc destacar el més essencial.
Per començar, cal dir que he utilitzat la tècnica narrativa del Flashback, ja que el vídeo comença amb preses de la noia caminant i a continuació el que havia passat anteriorment: la discussió. Vaig utilitzar aquesta tècnica per sincronitzar les escenes amb l'àudio, ja que la música comença una mica més tranquil·la amb els Planols de la noia caminant i seguidament s'anima amb l'escena de la discussió que és més animada.
Cal destacar un moment de l'edició que és quan la noia arriba al seient del tren i s'asseu. Aquest moment tan simple no és una presa seguida, sinó que té petits talls al principi, al ritme de la música. Això ho fa més dinàmic, no tan pesat i continu. Amb petits talls em refereixo a què en certs moments he tret unes mil·lèsimes de segon del vídeo.
Seguidament, quan deixa la jaqueta i la bossa, intercalo aquest moment amb altres plànols d'ella mirant per la finestra.
És a dir, mentre deixa la jaqueta:
En mig li poso talls de preses com aquesta:
Amb això aconsegueixo expressar un temps, Donar la sensació de pas del temps. Vull donar a entendre que s'hi està un rato al tren, mirant per la finestra, pensant. Això li crea una profunditat al món de la història que hem creat i el fa més realista.
Un altre moment a destacar és el final de tot. Quan el noi entra al tren i s'abracen. Allà em faltava vídeo, l'escena s'acabava abans que s'hagués d'acabar, així que vaig utilitzar diferents estratègies per allargar-ho.
Per començar, vaig afegir un plànol que no hi era. Quan comença la gravació del tren, abans de què el noi entri hi he posat un plànol imprevist. Aquest:
Com que no estava planejat posar aquest plànol allà, el plànol no existia. Per això l'he "creat" La imatge que has vist dalt és d'un plànol que surt anteriorment quan el tren està en marxa. Però en aquest moment necessitava que el tren estigués quiet. Per tant, no podia utilitzar el mateix plànol.
Per això el que vaig fer és agafar un frame del vídeo que he comentat. Un vídeo està comport per frames, que són imatges. Molts frames junts formen un vídeo. Per exemple, en el mode en què vaig gravar, en el meu vídeo (I en tot el cine) són 24 o frames per segon. (També anomenat FPS). Tornant al tema, vaig agafar un frame, el vaig estendre perquè durés dos segons i ja tenia aquest plànol amb el tren quiet (O això és el que sembla)
Això suposa un problema, i és que es pot notar una mica que no és un vídeo, així que he fet una sèrie d'efectes perquè sembli un vídeo i no una imatge però això ho explicaré en l'apartat d'efectes especials més endavant.
Una altra tècnica que he fet és allargar el moment en què s'abracen.
La gravació es talla mentre s'abraçen, i es talla massa aviat, necesito que s'abracin durant més temps.
La gravació es talla mentre s'abracen, i es talla massa aviat, necessito que s'abracin durant més temps.
El que he fet ha sigut el següent. He copiat el tros de vídeo en què s'estan abraçant fins al final, i l'he invertit i l'he posat a continuació de manera que quan s'acaba el clip, segueix el següent que és el mateix però invertit "marcha altras".
L'efecte no es nota gaire, ja que hi ha poc moviment en la imatge excepte en el precís moment que passa de ser el vídeo normal a l'invertit, és un canvi violent i ràpid. Per solucionar-ho, es pot dir que he alentit el vídeo progressivament en el moment que es talla. És a dir, un segons abans que es talli, es fa cada cop més lent com més s'apropa al final, i quan comença el següent clip, torna a la velocitat normal progressivament de la mateixa manera.
Per desgràcia no hi ha cap eina que et faig aquesta lentitud progressiva i ho he hagut de fer manualment.
Per entendre el que he fet, s'ha de saber com funciona una càmera lenta. Representem els frames amb números (El número no representa res, ho podríem representar amb lletres o dibuixos, és per diferenciar-los entre si). Diguem que un vídeo està format pels següents frames: 3728. Si agafem cada frame, el copiem i el posem al seu costat correspost queda això: 33772288. Fent això, com que hi haurà dues imatges iguals, tardarà el doble a canviar d'imatge i als ulls humans ens donarà la sensació de què va més lent. Com més vegades copiem cada frame, més lent anirà la imatge.
Ara que hem entès això, és molt fàcil representar el que he fet per fer aquesta càmera lenta progressiva.
Com he dit abans, he copiat el mateix vídeo i l'he invertit a continuació, per tant tenim això: 17288271. I ara aplico la càmera lenta progressiva i queda així: 1772228888222771.
D'aquest amanera com més s'acosta al canvi de clip, més lent es fa i és més suau el canvi.
Evidentment, sabent això, en el vídeo clarament es veu que alguna cosa falla, però algú que no ho sap, és incapaç de fixar-s'hi
Aquesta ralentització progressiva també l'he utilitzat en la presa en què s'acosta el tren.
Perquè com ja sabem de l'apartat del Trec de la gravació, el tren s'havia de parar davant de l'actor i va parar més endavant, fora de plànol. Una de les coses que vaig fer perquè donés la sensació de què havia parat era tallar el plànol abans que el tren sortís de plànol i abans que es talli fer l'efecte d'alentir progressivament la imatge perquè el tren vaig cada cop més lent i sembli que para.
Edició secundària
En cine hi ha una cosa que es diu relació d'aspecte, que fa referencia a les dimensions que té el rectangle de la imatge. Està compost per dos números dividits per un ":" en el que un representa l'allargada i l'altre l'amplada de la imatge.
Aquests són els diferents tipus de relació d'aspecte:
Com podem veure els formats de cine, el quadro de la imatge és més allargat horitzontalment. Això s'aconsegueix amb una lent anamòrfica.
Jo el que vull en aquest vídeo és donar una sensació cinematogràfica, per tant vull un efecte anamòrfic. Per aconseguir això sense tenir una lent anamòrfica el que he fet és reduir l'altura de la imatge posant 2 línies negres a dalt i baix.
Una de les coses positives que té posar dues línies negres a dalt i baix és que tinc un marge per moure la imatge cap a munt o cap a baix. D'aquesta manera puc recol·locar la imatge i corregir errors de gravació com per exemple enquadrar massa amunt o avall. Veiem un exemple en què ho hagi fet:
Imatge sense corregir:
Imatge tirada cap avall aprofitant el marge per enquadrar-ho millor:
En més d'una ocasió passa que en un moment de la gravació el personatge està ben enquadrat però de sobte la càmera es mou cap avall i el cap li queda tallat per un moment. Per solucionar això el que faig és animar la imatge, és a dir que en el moment que la càmera baixa i el cap li queda massa amunt, animo la imatge perquè baixi a la vegada i contra-arresta el moviment de la càmera i el cap queda enquadrat en tot moment.
Això és difícil d'entendre sense veure-ho, per això he penjat un tros del vídeo en què es veuen bastants canvis d'enquadrament, però li he tret les línies negres perquè es vegi el moviment de la imatge, ja que les línies fan que no es noti:
https://youtu.be/8Xvnc4bpwAE
En aquesta edició secundària he editat tots els clips perquè estiguin enquadrats. A més a més, he utilitzat aquesta tècnica d'animar la imatge per crear diferents efectes com per exemple que es mogui un plànol com si estigués movent la càmera quan en realitat era un plànol quiet o moure la imatge de baix de tot dalt de tot en una escena amb tràveling de tal manera que sembla que hagi gravat la presa amb una grua sobre tràveling. S'ha de tenir originalitat per obtenir resultats professionals a baix cost.
També he posat alguns efectes de transició. Els efectes de transició són efectes que modifiquen el pas d'un plànol a l'altre. SI no en posem cap, la imatge es talla i es posa l'altre de sobte, com hem vist milers de vegades, però li podem posar alguns efectes. Per exemple, el més comú és el Cross Disolve. En aquest efecte, la imatge es va tornant com transparent i es va veient cada cop més el següent plànol d'una forma suau. Un altre molt habitual és el Back to Black, que és quan el plànol es va tornant negre a poc a poc o al revés, passa de negre a un plànol suaument.
En un moment de la cançó, he tallat la imatge en sec i l'he deixat en negre per donar-li dramatisme i llavors un efecte back to black per incorporar el nou plànol. En un altre moment he utilitzat el back to white, que és el mateix però en blanc, encara que una mica més brusc, com per fer un efecte de flaix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada