DIA 11

Ha arribat el setembre i ja he enviat un missatge a la cap tècnica de la Creu Roja per posar en marxa el projecte. Espero que després d'esperar tot l'estiu, no em fallin ara. 

El missatge:

 --------------------------- 

Hola Mònica,

El setembre ja està aquí i estaria bé que la setmana que ve poguéssim quedar per parlar del projecte i així poder posar-me mans a l'obra. 

Gràcies, Ferran Miret

--------------------------- 

Per altra, vaig parlar amb un amic que és del GEIF, ell va parlar amb el cap de l'organització i em va dir que encara estava mirant de preparar una reunió per comentar la meva proposta. Porto dos mesos esperant la punyetera reunió.

DIA 10

Steadicam

 El segon aparell tècnic que fabricaré es diu Steadicam. Aquest és un Steadicam professional:

Steadicam Profecional 

El Steadicam és un dels sistemes d'estabilització d'imatge més famosos pel gran resultat que ofereixen i la seva versatilitat. El que aconsegueix el Steadicam és bàsicament donar l'efecte de què la càmera està volant, ja que elimina tota vibració o moviment no desitjat. El Steadicam se sol utilitzar en situacions com preses en què la càmera ja de pujar escales o simplement moure's horitzontalment. Si agaféssim la càmera amb la mà, es notarien les passés però d'aquesta manera sembla que la càmera floti.

Com veiem a la imatge de dalt el Steadicam està format per 3 parts; un arnès, un braç articulat i el Steadicam en si. El braç junt amb el arnès simplement fan que tot el pes recaigui sobre l'esquena en comptes del braç. Jo només construiré el Steadicam, ja que una DSLR com la meva no pesa gaire.

En construiré un de senzill, a l'estil d'aquest:

Steadicam per a càmeras petites

Primer pas: Investigació

El primer pas per construir l'aparell és entendre com funciona, així que m'he informat.

El Steadicam està format per un tub allargat. A sobre hi ha una plataforma per subjectar la càmera. A sota de tot hi ha una base on es posen contrapesos per igualar el pes de dalt (La càmera) i el de sota de manera que el punt de gravetat queda més o menys al centre del tub.

Just a sobre del punt de gravetat se situa un giroscopi enganxat a un maneg. Si deixem el Steadicam quiet, podem moure la maneta tant com vulguem sense que aquest moviment afecti la resta del Steadicam gràcies al giroscopi.

Si el giroscopi estàs al punt de gravetat, és a dir, que hi ha el mateix pes exacte als dos cantons del giroscopi, si ho posem en horitzontal, es quedarà quiet. Com quan aguantem un llapis sobre el dit de forma horitzontal, com que el nostre dit està al punt de gravetat, no cau. Si posem el giroscopi una mica més amunt del punt de gravetat i ho posem en horitzontal, automàticament es posa de forma molt suau a la seva posició vertical a causa del petit pes de més que té a la part de baix. El manillar i la mà es quedaran en la mateixa posició perquè recordem que el giroscopi permet que el moviment del manillar no afecti el Steadicam i viceversa.

Passem a la part útil, sabent tot això, com s'utilitza realment un Steadicam? S'agafa el Steadicam pel manillar i es poden fer tota classe de moviments, endavant enredera, dreta, esquerra, amunt, avall… La qüestió és que el Steadicam es quedarà sempre totalment vertical i totes les vibracions produïdes en caminar seran eliminades gràcies al giroscopi. De forma resumida podríem dir que només es traslladen els moviments verticals i horitzontals, si et tremola la mà, o la gires sobre el seu eix no afectarà.

Per acabar, amb l'altra mà s'agafa suaument amb tres dits el tub, just en el punt de gravetat (Per no afectar gaire al moviment suau). Com que el Steadicam va tan lliure a vegades es pot girar sol o fer moviments no desitjats. Amb aquesta mà evitem que passi.

Segon pas: La construcció

El primer que he construït ha sigut el giroscopi. M'he inspirat amb aquest que he trobat per internet:

Giroscopi fet amb PVC, cargols i un cuixinet

 Al mig hi ha un coixinet que dóna llibertat als moviments circulars enganxat amb dos caragols pel que també té llibertat de moviment circulars horitzontals. EL segon cercle dona llibertat circular vertical.

A la resta del Steadicam, la part superior i la inferior les he construït amb fusta. El tub principal és una barilla de rosca mètrica del 8, ja que és resistent i em permetrà mitjançant la rosca, pujar o baixar el giroscopi si és el cas de què canvi el punt de gravetat (En cas de canviar de càmera o posar accessoris).

Aquest és el resultat final.

 Steadicam fet per mi

 La meva verció del giroscopi

  

DIA 9

Aparells tècnics

En una producció audiovisual de qualitat no és grava agafant la càmera directament amb les mans, ja que el resultat no és gens professional. Les càmeres sempre van junt amb aparells específics per gravar preses concretes. Molts aparells aconsegueixen evitar moviments o vibracions no desitjades per aconseguir un moviment més suau.

Per tal d'incrementar el valor del documental que faré, vull disposar de diferents aparells tècnics. Ja que no tinc pràcticament pressupost, investigaré el funcionament d'aquests aparells i en crearé una rèplica amb les meves pròpies mans, pagant només els materials.

Camera Shoulder Rig

El primer aparell que treballaré serà un dels més senzills. Es diu Shoulder Rig.

Shoulder Rig Profecional

El Shoulder Rig és com un suport on es posa la càmera i tots els accessoris que vols que porti (Com un micròfon) i permet aguantar part del pes a l'espatlla. Amb això reduïm una mica el moviment exagerat en caminar.

En un documental com el que faré m'anirà molt bé tenir un Shoulder Rig, ja que va bé per gravar situacions que no tens planejades, ja que és molt còmode i ràpid de fer servir. A més a més podré controlar el micròfon a la vegada en comptes de tenir una altra persona aguantant-lo i controlant-lo.

Aquest és el Disseny final:

El meu Shoulder Rig

Per fer la base en forma de T he utilitzat principalment tubs de PVC (Tubs d'aigua de cases). A sobre li he posat una planxa de fusta que sostindrà la càmera. He posat espuma als mànecs i a la part que aguanta l'espatlla perquè sigui més còmode i l'he recobert de cinta PTFE perquè s'aguanti més bé. He posat diferents caragols de rosca mètrica per enganxar els diferents aparells.

Amb tot muntat queda així:

El meu Rig muntat

La càmera va sobre la plataforma de fusta. Al costat dret hi poso la gravadora que va connectada mitjançant un cable enrotllat al micròfon unidireccional situat a sota de la càmera. Sobre la càmera hi va enganxat el focus. A darrere de tot hi van dos pesos d'un quilo cadascun per equilibrar i situar la major part del pes en el centre del Rig, on es situa a l'espatlla. De tal manera la major part del pes recau sobre l'espatlla i no ens cansem els braços i en un moment donat podem aguantar tota l'estructura amb una sola ma i amb l'altre pots ajustar el focus, activar el micròfon, etc. D'aquesta manera podré fer la funció del camarògraf, del tècnic de so i del foquista a la vegada.

Shoulder Rig sobre l'espatlla

DIA 8

Preparació tècnica

Una producció audiovisual de qualitat s'han de tenir en compte molts aspectes, una d'elles és la fotografia cinematogràfica. La persona que s'encarrega d'aquest aspecte en una producció és el Director de Fotografia. La funció d'aquest és coordinar el seu equip tècnic i aconseguir l'estètica que el director vol mitjançant la llum, mantenir la màxima qualitat audiovisual. Bàsicament s'encarrega de la part visual. En aquesta producció estic jo sol, així que assumiré jo el càrrec com també tots els altres. Personalment la feina del director de fotografia és la meva preferida, ja que és molt interessant i fas art, expresses a través de la llum, crees amb la imatge.

Habitualment el director de fotografia planeja en fase de pre-producció (Abans de rodar) com serà la il·luminació, on aniran els focus, etc. Per tal d'en el rodatge col·locar-ho tot al seu lloc i no perdre temps. En aquest reportatge no podré planificar la il·luminació, ja que serà un rodatge en directe i ni tan sols ser el que passarà en cada moment. Gravaré les organitzacions en espais que desconec en la major part del temps. Hauré de decidir en cada moment la millor posició de la càmera, la posició de l'objecte o persona en focus per tal de què la llum incideixi en ell d'una forma o un altre. Per sort tinc molta experiència en aquest camp i sóc capaç de prendre decisions ràpides tenint en compte molts paràmetres, tècniques i estratègies per aconseguir una bona fotografia.

El director de fotografia també és l'encarregat de decidir el material tècnic empleat com els focus, les càmeres i el Lens. En aquest aspecte no tinc gaire a triar, el meu material és limitat i utilitzaré el que tinc a l'abast.

Disposo d'una càmera Canon 600D

Càmera Canon 600D

Aquesta càmera és una DSLR (Càmera reflex Digital). Les DSLR estan principalment dissenyades per a la fotografia però tenen un sensor més gran que les Handycam (Càmeres per vídeo) del mateix preu. El que fa que una DSLR sempre tingui més qualitat de vídeo que una càmera feta expressament per vídeo. L'únic problema de les DSLR respecte a les Handycam és que se sobreescalfen i no poden gravar més de 15 minuts seguits. En altres casos suposaria un problema, però en aquest cas, el meu documenta, no ho és. Ja que gravaré el que m'interessa i les preses no seran gaire llargues.

Respecte al model, una 600d: Té una resolució de FULL HD, és a dir 1920 píxels d'amplada i 1080 de llargada. Aquesta resolució és molt bona, ja que la majoria de televisors són d'aquest mida. Grava a 24 fps (Imatges per segon). 24 fps és l'estàndard de cine, així que ja m'està bé. No obstant no podré fer preses a càmera lenta, ja que en aquests casos en necessita mínim 60 imatges per segon.

Té un sensor CMOS de 22,3 x 15,9 de 18 Mega píxeles. No és gaire gran, això fa que capti menys llum. Aquesta càmera funciona fatal en entorns de poca llum, la imatge es veu molt malament, i crea mol Noise (Soroll en català). Això passa quan la càmera força el sensor per intentar captar el màxim de llum. La variable que crea el soroll és el ISO. Com més ISO, la imatge serà més lluminosa però amb aquest molest defecte. 

Comparació d'ISO

Per això sempre intentaré tenir els entorns ben il·luminats, per mantenir el ISO entre 100ISO i 400ISO i tenir una imatge neta.

Disposo d'un objectiu Tamron 18-270mm.

Tamron 18-270mm

En les produccions habituals s'utilitzen molts tipus d'objectius diferents amb una distància focal fixa. Però al tenir un zoom, puc canviar la distància focal (Fer zoom) i fer la funció de molts objectius diferents. Utilitzant un zoom aconseguim menys qualitat d'imatge però és més econòmic.   Aquest lent pot variar de 18mm a 270mm. La imatge de l'esquerra està feta a 18mm (Amb el zoom al mínim) i la dreta a 270mm (El zoom al màxim)

Comparació 18mm i 270mm

També disposo d'un filtre protector transparent que s'enrosca a la lent i la protegeix de cops i partícules com pols que es puguin introduir a dins.

Filtre protector KenKo

Aquest objectiu en concret és bastant dolent i perd bastant llum però es pot corregir amb el següent material del qual disposo. 

Focos

YN-300

Respecte a il·luminació disposo d'un focus Yongnuo YN-300 compost de 300 leds, el que fa que sigui molt lluminós (2280 lúmens) i escalfi poc. El punt fort d'aquest focus és que va amb bateries i el puc utilitzar on vulgui sense preocupar-me de trobar una font de corrent elèctric per endollar-lo. També es pot acollar sobre la càmera per aconseguir una il·luminació molt interessant en certs casos.

La llum directe del focus té una temperatura-color de 5500 graus kelvin. Aquesta temperatura li dóna a la llum un to blanc, neutre. No obstant això, amb un filtre roig puc canviar aquesta temperatura a 3000 de manera que el color és més taronjós que serveix per gravar en interiors, ja que estan il·luminats per bombetes de 3000k. També tinc un filtre blau per canviar la temperatura a 7000k que és la temperatura de la llum solar i així poder usar el focus en exteriors de dia. 

Filtre ND Fred

Filtre ND Càlid

També disposo d'un Focus Halògen de 500w que il·lumina molt més en cas de trobar-me en un entorn més fosc o de nit. L'únic problema és que s'hi ha d'endollar. 

Focus Halògen 500w

DIA 7

Desesperació, culpa, i amb poques forces és com em sento en veure com el projecte està estancat i no per decisió pròpia. Perillós és dependre dels altres i això és el que he aconseguit embarcant-me en aquest tipus de projecte.

La creu roja no em deixa gravar fis al setembre, i només veig com passen els dies, amb impotència sense poder treballar.

Per altra banda, el cap del GEIF, que em va dir que comentaría la meva proposta en una reunió, segueix sense donar senyals de vida des de fa un més. He enviat un missatge a un company que tinc dins el GEIF a veure si hi pot fer alguna cosa. Ara per ara crec que és massa tard per canviar de tema.

El meu tutor del Trec tampoc dóna senyals de vida, m'ha deixat amb dubtes que només ell podia resoldre. Ara per ara seguiré treballant en tot el que sem acudeixi que li pugui treure suc abans d'un suposat futur rodatge.