Desesperació, culpa, i amb poques forces és com em sento en veure com el projecte està estancat i no per decisió pròpia. Perillós és dependre dels altres i això és el que he aconseguit embarcant-me en aquest tipus de projecte.
La creu roja no em deixa gravar fis al setembre, i només veig com passen els dies, amb impotència sense poder treballar.
Per altra banda, el cap del GEIF, que em va dir que comentaría la meva proposta en una reunió, segueix sense donar senyals de vida des de fa un més. He enviat un missatge a un company que tinc dins el GEIF a veure si hi pot fer alguna cosa. Ara per ara crec que és massa tard per canviar de tema.
El meu tutor del Trec tampoc dóna senyals de vida, m'ha deixat amb dubtes que només ell podia resoldre. Ara per ara seguiré treballant en tot el que sem acudeixi que li pugui treure suc abans d'un suposat futur rodatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada